Docència
Doctor Europeu en Ciències de l'Educació per la Universitat de la Sorbona (Paris-13) i en Belles arts per la Universitat de Barcelona (UB). És Premi Extraordinari de Llicenciatura (2007) per la seva obra pictòrica i escenogràfica, realitzada entre 2002 i 2006.
Professor de Pintura de la Facultat de Belles arts de la UB i de "Història d'Il·lustració Gràfica" a EINA, Centre de Disseny i Art de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Dirigeix assignatures, projectes professionalitzadors i workshops d'Escenografia al Liceu Francès de Barcelona i a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la Universitat Internacional de Catalunya; també a ELISAVA, Escola Universitària de Disseny i Enginyeria de Barcelona (Universitat Pompeu Fabra) i a la Facultat de Belles Arts de la UB (ApS Escenografia i disseny d'espais dramatitzats), en col·laboració amb Concertant International Music Academy of Barcelona i Gran Teatre del Liceu.
Recerca
Apassionat explorador de la frontera entre l'art i el joc, en 2007 emprèn el seu ambiciós estudi sobre la història i la semiologia de la joguina gràcies a una Beca de Recerca de la Generalitat de Catalunya (2007-2010).
A partir de 2008 forma part del Laboratori EXPERICE (Universités Paris-8 i Paris-13), especialitzat en cultura material de la infància sota la direcció de Gilles Brougère i Michel Manson. D'aquests anys d'estudi a París, sorgeix la seva tesi doctoral L'Artista i la Joguina: Viatges a l'imaginari occidental des de l'Antiguitat al Romanticisme (2011), distingida amb el Premi Extraordinari de Doctorat (2012) i el Premi del Claustre de Doctors de la UB (2014).
És membre de ITRA (International Toy Research Association). Ha format part de diversos equips i projectes de recerca finançats per la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Ciència i Tecnologia, el Ministeri d'Economia i Competitivitat del Govern d'Espanya, així com projectes internacionals del Govern Mexicà i del Ministère de l'Éducation Nationale francès. També ha estat contractat com a membre investigador en projectes sobre el rostre humà per la Fundació Bosch i Gimpera de la UB.
Oriol Vaz compagina la seva carrera artística i docent amb la recerca acadèmica, centrada en els objectes culturals de la infància (joguines, llibres il·lustrats, habitacions i mobiliari infantil) i la seva representació a través de la història de l'art.
Basant-se en el mètode historiogràfic de la École donis Annales, s'endinsa així en la història de les joguines, en el seu disseny, en l'arquitectura i la història de la literatura infantil, però també en la teoria fonamental del joc i la seva relació amb l'espiritualitat dels pobles occidentals, des de l'Antiguitat fins al nostre temps. En explorar la joguina amb el telescopi de les Humanitats, ha arribat a definir-lo com "el millor recipient simbòlic de les nostres experiències de sorpresa, tan naturals en la vida del nen com a latents en les creacions dels adults de tots els temps".
Davant el període d'escepticisme que travessa la cultura actual, estudia així mateix els fenòmens iconoclastes que impacten en l'art modern i el vertebren. Per a això, s'endinsa en la filosofia de l'art, la sociologia i la crítica de l'art contemporani.
