Professora lectora
Programa: Fellowship Grants. Memorial Foundation for Jewish Culture
Entitat finançadora: Memorial Foundation for Jewish Culture (EEUU)
https://mfjc.org/grantees/fellowship/
(* Cal canviar l'entitat finançadora per la que indico aquí, ja que el sistema no la troba; per defecte, he posat l'European Association for Jewish Studies que s'hauria d'eliminar)
Català: Aquest projecte té com a objectiu dur a terme una anàlisi exhaustiva, interpretació, contextualització i classificació dels dibuixos i esbossos, ja siguin intencionats o fortuïts, així com d’altres expressions gràfiques i artístiques, realitzades per adults o infants, que es troben als manuscrits hebreus medievals (i fragments de manuscrits de genizot) de Catalunya i Provença. Això inclourà també l’examen de les seves filigranes i el seguiment de l’origen, la circulació i el comerç del paper utilitzat en aquesta documentació. Mitjançant aquest estudi, obtindrem una comprensió més profunda i alternativa de la comunitat jueva medieval d’aquesta regió.
Anglès: This project aims to conduct a comprehensive analysis, interpretation, contextualization, and classification of the drawings and sketches, whether intentional or accidental, and other graphic and artistic expressions, produced by adults or children, that are found in the medieval Hebrew manuscripts (and genizot manuscript fragments) from Catalonia and Provence. This will also involve examining their watermarks and tracking the origin, circulation, and trade of the paper used in this documentation. Through this study, we will gain a deeper and alternative understanding of the medieval Jewish community of this region.
XVIII Convocatòria d'ajuts de l'Institut Ramon Muntaner
A l’Arxiu Històric de Girona s’han aplegat uns 2.000 fulls de manuscrits hebreus trobats a cobertes de llibres notarials (segles XIII-XV). Han estat textos econòmics (préstecs), exegètics, litúrgics, bíblics, talmúdics, medievals i esborranys cal·ligràfics.
Precedents: s’ha estudiat el crèdit jueu a Girona i s’ha analitzat lingüísticament les aljamies (català en hebreu). Aquests manuscrits, rars i únics, han il·luminat la vida quotidiana dels jueus medievals a Catalunya i Europa, amb un volum i delimitació excepcional.
Els hem analitzat visualment: escrits en paper (pocs pergamins), alguns s’han conservat bé, altres han estat danyats per corcs, humitat o enquadernacions. Els formats grans han estat bíblics, talmúdics o legals (ketubà de Castelló). Han usat tintes vegetals marrons, sense ornaments, però hi ha hagut dibuixos: esbossos casuals, siluetes, figures en textos llatins, provatures cal·ligràfiques infantils i caplletres estètiques, possiblement assajos per a còdexs il·luminats. Hem volgut catalogar aquest material visual.
També hem estudiat filigranes amb llum ultraviolada per datar els escrits i traçar el mercat del paper jueu: origen, circulació i rutes, connectant-ho amb llibres de comptes.
Hem classificat els fragments, diferenciant l’atzarós de l’artístic (croquis o il·luminacions), seguint manuals de codicologia hebraica, estudis artístics,, paleografia i filigranes.
Els resultats i imatges s’han publicat en un web accessible, acordant drets amb l’Arxiu de Girona per a consulta digital.
XIX Convocatòria d'ajuts de l'Institut Ramon Muntaner per a projectes d’investigació o de difusió cultural
A Catalunya disposem d’uns quants exemplars de manuscrits hebreus custodiats arreu dels arxius Catalans. Si bé el gruix més rellevant es troba a la ciutat de Girona, en altres viles com Barcelona, Terrassa, Perpinyà, o Cervera, entre altres, ens ha pervingut un petit, però significatiu, corpus hebraic medieval que tradicionalment ha estat estudiat només des de la perspectiva històrica i, més recentment, lingüística. Gran part d’aquesta documentació procedeix de les diverses comunitats jueves catalanes medievals i van ser escrites seguint una tradició escripturària que prendria una forma i unes característiques singulars a les nostres contrades. Així, l’escriptura hebraica catalana és el resultat únic i singular d’un encreuament de costums i pràctiques jueves que ens va trobar en aquesta terra a l’edat mitjana i que alhora van estar influenciades pels usos locals cristians: l’asquenazita, la provençal i l’andalusí.
En aquest projecte volem classificar i catalogar aquests manuscrits des del punt de vista paleogràfic i presentar el recull de les diferents tipologies d’escriptura hebraica que podem trobar en tot aquest conjunt de documentació. No existeix, a hores d’ara, un treball que hagi volgut inventariar la documentació hebraica a partir d’una classificació paleogràfica i fer una relació de les diverses categories d’escriptura catalano-hebraiques. Si bé trobem un estudi precedent específic que tracta d’aquesta singularitat, el petit article d’Edna Engel, Hebrew Scripts in Medieval Catalonia, de fa una vintena d’anys, aquest no contempla tota la documentació que disposem avui en dia i no té l’objectiu de catalogar la documentació ni ser un repositori paleogràfic hebraic-català. En realitat només analitza i compara l’escriptura d’una dotzena de documents, la meitat dels quals es troben en biblioteques de fora de Catalunya. Altres estudis, com el de Magdalena-Cano, Sirat i especialment l’obra magna de Beit-Arié, són més generals, fan referència a l’escriptura hebraica en tot el seu conjunt i la seva fita és ser un manual de paleografia. Altres treballs analitzen breument la tipologia paleogràfica dels manuscrits que tracten per tal de contextualitzar el document o documents que estan estudiant, com per exemple els articles de Meritxell Blasco, Ramon Magdalena o Enric Cortès, especialment sobre els manuscrits gironins i cerverins. Aixi doncs, no disposem d’una guia per poder localitzar on són les tipologies dels manuscrits segons les seves característiques d’escriptura i que alhora també n’analitzi amb detall els seus trets paleogràfics. Aquest és el buit que el nostre estudi vol pal·liar.
XVII Convocatòria d’ajuts per a projectes d’investigació de l’Institut Ramon Muntaner
A les dues primeres fases del projecte Lèxic català a la documentació hebraica medieval hem recollit un ampli corpus de mots aljamiats procedents del buidatge de manuscrits conservats als arxius de dins i fora del nostre país, com també s’han aplegat vocables catalans procedents de la literatura rabínica medieval de les responsa. En aquesta tercera etapa volem analitzar lingüísticament aquest conjunt lèxic i endegar l’elaboració d’una eina de consulta digital.
El conjunt lexicogràfic aplegat, i com ja hem anat mostrant en les anteriors fases del projecte, ens permetrà, en aquest estadi final, establir un estudi general de les formes, la pronuncia i l’ús de les grafies hebraiques i establir el procés “normatiu” de transcripció de les aljamies catalanes. També ens permetrà valorar les freqüències lèxiques i les formes segons la procedència dels manuscrits. L’objectiu final és portar a terme l’anàlisi lingüística comparativa de tot aquest corpus per mirar de determinar si podem parlar d’un dialecte o d’una judeollengua específica dels jueus catalans medievals. Hi ha divergència entre estudiosos en aquest aspecte. Algunes teories plantegen l’existència del judeocatalà, que es presenta com a judeollengua per a uns, o judeodialecte per a altres. Les opinions són diverses i els límits conceptuals difusos. Hi ha hagut una tendència a estudiar les judeollengües allunyades de les seves parles d’origen, com si les antigues comunitats jueves haguessin estat entitats totalment aïllades de la resta de la societat. Sovint, malgrat que no hi hagi diferències lingüístiques, s’ha intentat trobar en la llengua un signe d’identitat distintiu forçat. En aquest sentit, el terme “judeollengua” ha generat controvèrsia. Ja hi ha alguns autors que són reticents a fer servir aquesta terminologia de per referir-se a les llengües parlades pels jueus, especialment a l’edat mitjana.
XVI CONVOCATÒRIA D’AJUTS A PROJECTES D’INVESTIGACIÓ O DIFUSIÓ CULTURAL
Presentem la segona fase del projecte Lèxic català a la documentació hebraica medieval. En aquesta part el nostre propòsit és recollir els mots (en caràcters hebreus però en llengua catalana) que es troben esparsos a la documentació hebraica, especialment provinent de la nostra àrea lingüística, de col·leccions de fora de Catalunya. A més a més, també volem recopilar el lèxic dispers en els reculls de dictàmens jurídics o responsa (xeelot u-teixuvot) dels rabins catalans de l’Edat Mitjana. Aquestes sentències eren les respostes que els mestres de la Llei jueva més rellevants escrivien a les consultes de les comunitats jueves, dirigents i particulars que demanaven consell sobre qüestions d’ordre moral , legal, religiós o quotidià, i que mb el pas del temps es van anar recopilant. Sovint la llengua i l’estructura textual d’aquestes fonts s’allunyaven de formalismes i és per això són escrits mb l’ús freqüent de paraules en romanç escrites en lletres hebrees).
D’altra part la quantitat de mots aljamiats que vam detectar en la primera fase va ser més nombrosa del previst inicialment. Així doncs, en aquesta segona part, a més a més de l’objectiu marcat d’identificar i recopilar el màxim de lèxic català procedent de manuscrits que es conserven en arxius de fora de Catalunya, també continuarem la recerca amb els documents que resten treballar dels arxius catalans.
L’objectiu darrer, a més a més d’aplegar aquest lèxic, és acostar-nos a la pronúncia original, la forma i el valor semàntic dels mots en el moment que es van plasmar en el text. A més de les eines de recerca i lexicogràfiques descrites en el projecte inicial, en aquesta etapa emprarem especialment la base de dades en línia de The Bar Ilan Responsa Project i la biblioteca digital en línia Sefaria. Ambdós repertoris digitals contenen els responsa de quatre dels rabins més destacats i prolífics de l’època medieval: Xelomó ben Adret, Moixé ben Nakhman, Nissim ben Reuben Girondí i Iskhaq ben Xeixet Perfet.
D’altra part, per localitzar els manuscrits d’altra tipologia amb aljamies catalanes, emprarem el catàleg descriptiu de l’Institute of Microfilmed Hebrew Manuscripts i que conserva una còpia digitalitzada dels manuscrits hebreus (i les primeres obres impreses) dels arxius i biblioteques d’arreu. El llibre, el coneixement, és un dels valors més apreciats en el judaisme. Quan els jueus catalans van haver de fugir de les nostres terres van deixar enrere cases i pertinences de tota mena, però no els llibres. A més a més, durant anys, els jueus exiliats van escriure i copiar textos molt diversos a les seves ciutats d’acollida. Avui dia, totes aquestes obres es troben repartides en les col·leccions de manuscrits més importants del món.
Finalment, ens serà de molta utilitat els treballs portats a terme pel grup d’estudi alemany encapçalat per Gerrit Bos i Frank Savelsberg, que té per objectiu la reconstrucció de la terminologia mèdica occitanocatalana del segle XIII a través de llistats de sinònims en lletres hebrees. També han estudiat i publicat part de les obres farmacològiques del rabí català Xem Tov ben Iskhaq de Tortosa, i això ens permetrà recollir el lèxic botànic aljamiat dels seus tractats. .
Esperança Valls i Pujol és doctora en Ciències Humanes i de la Cultura per la Universitat de Girona, diplomada en Estudis Avançats d'Hebreu i Arameu, i llicenciada en Filologia Hebrea per la Universitat de Barcelona. També ha realitzat estudis en l'àmbit del judaisme a la Universitat de Castella la Mancha i sobre psicologia de les religions a la Philipps Universität Marburg d'Alemanya. La seva tesi doctoral versà sobre els fragments hebreus amb aljamies catalanes de l'Arxiu Històric de Girona i fou dirigida pel Dr. Joan Ferrer i Costa, sota l'empara de la beca Doctoral Fellowship in Archival Research atorgada per la Rothschild Foundation (Hanadiv) Europe.
Actualment, és professora lectora a la secció d'Estudis Hebreus i Arameus del Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica de la Universitat de Barcelona. És membre fundadora, codirectora i coordinadora de l'Institut d'Estudis Món Juïc, un institut de recerca que pretén investigar i divulgar tot allò que envolta el judaisme català, presidenta de la Societat Catalana d'Estudis Hebreus (SCEH) (filial de l'Institut d'Estudis Catalans) i, d'ençà del gener de 2021, directora de la revista científica acadèmica TAMID. Revista Catalana Anual d'Estudis Hebraics. En l'àmbit editorial, és i ha estat coeditora de les col·leccions de l'Institut d'Estudis Món Juïc Cum Laude, Mirades, Eduard Feliu, Flaixos Juïcs i Bet Guenazim.
Ha publicat diversos estudis al voltant del món del judaisme català medieval, especialment centrats en els àmbits de la ciència, l'activitat econòmica, la recerca arxivística, la llengua, les aljamies catalanes i els manuscrits hebreus. Ha participat com a ponent en més d'una quarantena de congressos i seminaris nacionals i internacionals en els quals ha presentat els resultats de la seva recerca. D'altra banda, ha estat promotora i organitzadora de les diverses edicions del "Congrés per a l'Estudi dels Jueus en Territoris de Llengua Catalana", ha coordinat seminaris i panels acadèmics, així com cursos i actes culturals de diversa tipologia.
En l'àrea de l'ensenyament, també ha pres part com a docent en seminaris d'estiu de la Universitat de Girona, de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Ramon Llull, ha impartit cursos d'extensió universitària per a la Fundació Universitat de Girona i ha portat a terme vàries conferències de divulgació, principalment al voltant del judaisme català. D'altra part, ha coordinat cursos sobre judaisme medieval i paleografia destinats als interns de les presons de Brians i Lledoners, dins del projecte Xarxa de Calls de l'Institut d'Estudis Món Juïc i la Universitat de Barcelona i, des de l'any 2005, imparteix classes de català per als treballadors de l'empresa Atento-Marroc.
Pertany a diverses associacions d'estudi d'àmbit català i internacional. Entre altres, és membre de ple dret de la Societat Catalana d'Estudis Hebraics (SCEH), de la Société des Études Juives (SEJ), de l'European Association for Jewish Studies (EAJS) i de l'Association for Jewish Studies (AJS). Ha estat part del comitè d'assessorament científic del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona (MUHBA) i de l'equip de comissaris de l'exposició "El Call. Els Jueus a la Barcelona medieval" que aquest museu va portar a terme l'any 2014.
Ha desenvolupat la seva recerca en el marc de diversos projectes d'investigació: en el projecte Books within Books (Hebrew Fragments in European Libraries) de l'Ecole Practique des Hautes Etudes (EPHE), en el projecte Llengua, identitat i cohesió social: el paradigma dels territoris de frontera lingüística (LICS-F) del Grup d'Història de la Llengua i Llengua Normativa de la Universitat de Girona, en el projecte Catalonia Judaica (GRR) de la Universitat de Barcelona, en el projecte JACOV- Juifs a Chrétiens: Origine des valeurs sur les marchés medievaux de l'Universitat de Tolouse – Le Mirail i en el projecte Xarxa de Calls de l'Institut d'Estudis Món Juïc. Durant dos anys va realitzar un inventari de documents, mobles, immobles i restes arqueològiques dels jueus a l'edat mitjana de Barcelona per al Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona. Després va coordinar i dirigir una recerca de catalogació del fons jueu de l'Arxiu Diocesà de Barcelona per a l'Institut d'Estudis Món Juïc finançat per l'ajut a projectes de la Fundació Caixa de Catalunya i l'Institut d'Estudis Ramon Muntaner. Va ser la investigadora principal de l'Arxiu Històric de Girona per portar a terme la classificació, l'estudi, la interpretació i la catalogació de més d'un miler de manuscrits hebreus que es van trobar a les enquadernacions de llibres notarials d'aquest arxiu, en col·laboració amb el professor Mauro Perani de la Universitat de Bolonya (Itàlia) i director del projecte Genizah Italiana. El projecte de Girona no està tancat i continua estudiant aquests manuscrits. Va obtenir la Post-Doctoral Academic Jewish Studies in Europe Grant Programme de la Rothschild Foundation (Hanadiv) Europe per portar a terme una recerca al voltant de l'activitat econòmica i creditícia dels jueus catalans i provençals. En els darrers anys ha gaudit de diverses beques i ajuts a la recerca de curta durada: dues beques del Memorial Fundation for Jewish Culture de Nova York i diversos ajuts de l'Institut Ramon Muntaner per estudiar alguns aspectes de la vida quotidiana dels jueus catalans medievals.
Ha publicat i editat diversos estudis al voltant del món del judaisme català medieval, especialment centrats en els àmbits de la ciència, l'activitat econòmica, la recerca arxivística, la llengua, les aljamies catalanes i els manuscrits hebreus. Ha assistit a diverses conferències i seminaris acadèmics internacionals, i hi ha presentat més de vint treballs acadèmics. D'ençà del gener de l'any 2021 és la directora de la revista científica Tamid. Revista Catalana Anual d'Estudis Hebraics (Societat Catalana d'Estudis Hebraics filial de l'Institut d'Estudis Catalans). És coeditora de les col·leccions de l'Institut d'Estudis Món Juïc Cum Laude, Mirades, Eduard Feliu, Flaixos Juïcs i Bet Guenazim.
Ha desenvolupat la seva recerca en el marc de diversos projectes d'investigació: en el projecte Books within Books (Hebrew Fragments in European Libraries) de l'Ecole Practique des Hautes Etudes (EPHE), en el projecte Catalonia Judaica (GRR) de la Universitat de Barcelona, en el projecte JACOV- Juifs a Chrétiens: Origine des valeurs sur les marchés medievaux de l'University Tolouse - Le Mirail i en [...]