Un dels assoliments més rellevants de la meva carrera investigadora ha consistit en el fet que els meus estudis sobre l'obra lírica i crítica d'un dels poetes més significatius de la postguerra espanyola, Luis Rosales (1910-1992), hagin contribuït a donar un tomb radical a la visió que se'n tenia. Aquest canvi s'ha forjat a través dels nombrosos estudis que n'he publicat -en revistes i capítols de llibres-, i especialment de l'edició a Càtedra de tres de les obres fonamentals de Rosales, absolutament claus en la seva trajectòria, com són La casa encendida, Rimas i El contenido del corazón (2010). De l'obra de Rosales no se n'havia publicat cap edició crítica, entre altres raons per les nombrosíssimes variants de totes i cadascuna de les seves obres, que dificultaven enormement aquesta tasca. El laboriós establiment del text, juntament amb l'extens estudi preliminar -de més de dues-centes pàgines-, fan d'aquesta edició una eina indispensable per conèixer l'obra de Rosales i de la resta de la seva generació. D'altra banda, també voldria remarcar l'extens estudi introductori, "Luis Rosales, poesía y memoria", dins l'única obra del poeta granadí traduïda al búlgar, una antologia de la seva obra poètica: Луис Росалес, Поезия (Luis Rosales, Poesía) (2010).
Ara bé, l'àmbit dels meus interessos en recerca és molt més ampli, com es pot comprovar si atenem als més de cent estudis que sobre narrativa, assaig, teatre i poesia he publicat al llarg dels anys a nombroses revistes, exposat a congressos o inclòs a llibres d'autoria única o bé compartida. Dels capítols de llibre estic especialment satisfeta de l'extens assaig "La Biblia en la poesía de A. Machado, J.R. Jiménez, Hierro, Hidalgo, Otero y Celaya" (2010); i pel que fa a les obres d'autoria única, dels volums de crítica literària: Quedan los nombres. Impresiones y lecturas de literatura española contemporánea (2014) i En el nombre de hoy. Una mirada sobre voces recientes de la literatura española (2015), on analitzo l'obra d'autors des de finals del segle XIX a la literatura més recent. Seguint en la meva línia d'interès per la literatura actual, també voldria ressaltar els meus estudis sobre la literatura de la pèrdua, dels quals en remarcaria dos: "Azul serenidad o la muerte de los seres queridos, de Luis Mateo Díez: poesía de la pérdida" (2017), i "Narrar la pérdida, una formulación transversal" (2017); es tracta d'una línia d'investigació en la qual preparo noves aportacions.
L'obra literària de Camilo José Cela ha estat igualment objecte de les meves recerques, en la línia del projecte "Camilo José Cela: del manuscrito al libro", dirigit pel Dr. Adolfo Sotelo. Entre els meus treballs sobre l'autor gallec en destacaria l'edició de La colmena inédita, publicada per la RAE amb motiu del centenari de Cela (2016), o els estudis 'Las máscaras de Cela en los prólogos y las citas de La colmena' (2014), "Gustavo Adolfo Bécquer y Rosalía de Castro en CJC: dos poetas y toda la soledad" (2020), o "Cuando la imagen abrocha la palabra: ilustradores e ilustraciones en las principales obras de CJC", dins del volum col·lectiu Cela, palabra e imagen (2022).
Però no és l'únic projecte del qual n'he format part. També vaig treballar dins la "Red de Estudios y datos sobre la edición iberoamericana y transnacional (Red-Edit)", dirigit per la Dra. Purificación Fernández; i, entre els anys 1995 i 2014, del projecte dirigit pel Dr. Sotelo, "Historia de la crítica literaria española (1788-1936)", dates que després van canviar a (1860-1975). D'altra banda, jo mateixa vaig coordinar un projecte d'innovació docent: "Proposta de Creació d'un nou Grau d'Escriptura i Creació Literària" (2015-2017), vinculat a la Universitat de Barcelona, concretament als Departaments de Filologia Hispànica i Catalana.
En el darrer any m'he centrat en l'estudi de com la cerca de la transcendència multiplica la capacitat expressiva d'un autor, sigui aquest crític, narrador o poeta. En aquesta línia encaixen els meus estudis al voltant de la influència de la mística hispànica i catalana en poetes espanyols del XIX i el XX, des del modernisme a la generació del 27, del 36 i també posterior, destacant especialment les meves anàlisis al voltant de les poètiques i influències de Jacint Verdaguer, Juan Ramón Jiménez, Lorca o Rosales, entre molts altres.
