Carles Múrcia (Sabadell, 1976) va estudiar filologia clàssica a la Universitat de Barcelona (1996-2000), lingüística amaziga al Centre de Recherche Berbère de l'INALCO de París (2004) i lingüística històrica i comparativa afroasiàtica a l'Institut für Afrikanistik de la Universitat de Colònia (2005), a més d'estades de recerca a les universitats de Leiden i d'Estrasburg. Es va doctorar amb la tesi La llengua amaziga a l'antiguitat a partir de les fonts gregues i llatines (2010), guardonada amb el premi Cum Laude de la Xarxa Vives a la millor tesi escrita en català sobre ciències humanes defensada l'any 2010 a les universitats dels Països Catalans ¿en virtut del qual va ser publicada en dos volums per l'Institut Món Juïc i PPU (2011)¿, un accèssit al premi Claustre de Doctors de la UB (2012) i el premi extraordinari de doctorat de la facultat de filologia de la UB (2013). D'ençà de l'any 2005 ha impartit nombroses matèries que concerneixen els estudis amazics (lingüística, literatura, història i cultura, traducció, formació de professors) per a diverses institucions, entre les quals hi ha la UB, l'Observatori Català de la Llengua Amaziga, el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i, puntualment, la Universitat de Colònia (2005), entre d'altres. Ha col·laborat amb Linguamón - Casa de les Llengües en la realització de mapes lingüístics interactius de centenars de llengües del món (2007-2011). És coautor (juntament amb Salem Zenia) del Diccionari català-amazic / amazic-català (Llibres de l'Índex, 2015), disponible també en versió electrònica des del 2017 a www.amazic.cat, ha publicat el llibre De l'alzina a la palmera. ⵙⴳ ⵜⴰⵙⴰⴼⵜ ⴰⵔ ⵜⴰⴼⵔⵓⵅⵜ. Sg tasaft ar tafruxt. Recull de refranys dels Ayt Ɛṭṭa del sud-est del Marroc amb elements de paremiologia amaziga comparada (Llibres de l'Índex, 2018), és coordinador dels materials didàctics per a l'aprentatge de l'amazic ⵜⵛ ⵡⴰⵡⵊⴹⵎ ! ⵜⵉⵎⵙⵙⵉⵔⴷⵉⵏ ⵏ ⵓⵙⵍⵎⴷ ⵏ ⵜⵎⴰⵣⵉⵖⵜ (Ciemen, 2019-2022) i és autor de de la Gramàtica amaziga (Edicions de la UB, 2021), a més d'articles en revistes filològiques i lingüístiques. Entre 2011 i 2020 va treballar com a professor associat al departament de filologia clàssica, romànica i semítica de la UB i, d'ençà de 2020, és professor lector Serra Húnter de filologia llatina a la mateixa universitat.
Aportacions científiques més rellevants
(1) Estudi dels contactes lingüístics a l'Àfrica del Nord a l'antiguitat que impliquen principalment el paleoamazic amb el llatí i el grec i, secundàriament, el púnic, l'egipci i llengües del Sàhara i el Sahel. La monografia La lengua amaziga a l'antiguitat a partir de les fonts gregues i llatines és una contribució pionera que obre noves vies de recerca en aquest àmbit amb un tractament interdisciplinar que integra orgànicament lingüística, filologia, geografia, història, antropologia i sociologia.
(2) Criteris d'estandardització del lèxic amazic. El Diccionari català-amazic/amazic-català, de més de 20.000 entrades per banda, és el primer diccionari estàndard del diasistema amazic septentrional (només n'hi ha, ara com ara, de descriptius de tal o tal dialecte o vocabularis estandarditzants parcials). Es basa en un model d'estandardització composicional-plural que integra els dialectes del Marroc i d'Algèria, principalment, i de Tunísia i Líbia, en menor mesura. Editat primerament en paper (2015) i també digitalment i en línia (2017).
Aportacions docents més rellevants
(1) Aplicació tant a l'àmbit de la lingüística indoeuropea com de la lingüística afroasiàtica (en les diverses assignatures impartides) d'una metodologia històrico-comparativa que integra orgànicament criteris tipològics, de geografia lingüística, d'antropologia lingüística i de sociolingüística amb una didàctica crítitica, associativa i interactiva.
(2) Formació professors de llatí d'ensenyament secundari a Catalunya.
(3) Formació dels professors d'amazic que ensenyen en centres d'ensenyament secundari de Catalunya i de Melilla.
