Doctora i professora lectora, especialitat Hidrogeologia, del Programa Serra Húnter per la Universitat de Barcelona (UB). Especialista en Hidrogeologia Ambiental amb àmplia experiència en la investigació sobre la contaminació d'aigües subterrànies i superficials i en descontaminació d'aqüífers contaminats per compostos orgànics.
Ha publicat 13 articles en revistes indexades del SCI (6 de primer decil, 1 de Q1, 3 de Q2 de les quals 2 pertanyen al primer tercil, 2 de Q3 i 1 de Q4. I també ha publicat 6 articles en revistes no indexades però amb avaluació externa i ha participat a la publicació de 3 llibres.
Ha participat en nombrosos congressos de caràcter nacional i internacional i ha publicat 25 articles amb avaluació externa resultants de participació en congressos.
Té un total de 209 cites de les quals 102 són del SCI. L'índex h és de 8 i l'índex h10 de 5. Té reconegut un sexenni de recerca estatal i un d'autonòmic.
Pertany a l'Institut de Recerca de l'Aigua de la Universitat de Barcelona (IdRA), al Comitè Assessor d'Hidròlegs del Parc Natural del Montseny Reserva de la Biosfera i al Comitè Científic per a l'adaptació al Canvi Climàtic del Maresme del Consell Comarcal del Maresme i és membre del Grup de Recerca BIOTECNOLOGIA SOSTENIBLE i BIOREMEDIACIÓ.
Ha exercit de revisora d'articles de les revistes Journal of Contaminant Hydrology (Elsevier), Chemosphere (Elsevier), Environmental Science & Technology (ACS Publications) i HELIYON (Elsevier) i és membre del Consell Científic de la Revista GEOGACETA.
Actualment té 2 projectes competitius vius finançats pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i un de transferència finançat per la Diputació de Barcelona. Ha participat a diferents projectes competitius finançats. Entre ells 3 de finançats pel Ministeri de Medi Ambient, 2 pel d'Educació i Ciència, 2 per la Unió Europea i 1 per a l'Euroregió Mediterrània. També ha participat en projectes de transferència de coneixement per a l'Agència Catalana de l'Aigua (11), la Diputació de Barcelona (2), l'Ajuntament de Barcelona (4), l'AECI (4), la Generalitat de Catalunya (3) i per a empreses privades (7 ). Actualment, té presentada una sol·licitud de patent a l'Oficina Espanyola de Patents i Marques. Ha dirigit una tesi doctoral i actualment està dirigint una altre i també ha dirigit 20 TFM i 12 TFG i llicenciatura.
Ha impartit docència als graus de Geologia, Ciències Ambientals i Ciències del Mar de la UB i a la llicenciatura d'Enginyeria Geològica de la UPC-UB. També ha impartit docència als màsters en Ciència i Gestió Integral de l'Aigua i al d'Ecologia, Gestió i Restauració del Medi Natural per la UB i ha estat organitzadora, directora i professora de diferents cursos de postgrau entre els quals destaca el curs de l'Institut de Formació Continuada-IL-3 de la UB en col·laboració amb el Col·legi Oficial de Geòlegs de Catalunya titulat Especialista en Investigació Recuperació d'Aigües Subterrànies i Sòls Contaminats reconegut com a curs acreditable per a les empreses que volen ser acreditades per l'ENAC.
Ha realitzat diferents estades de recerca finançades entre d'altres entitats per l'AGAUR a diferents universitats entre les quals destaquen la University of Waterloo i la University of Guelph (Canadà) i la Université de Montpellier (França) i Universitat de les Illes Balears (Espanya).
Des del punt de vista de les principals aportacions científiques destaquen: i) haver demostrat que les zones de transició dels aqüífers a les cures on sovint s'acumulen contaminants recalcitrants com els DNAPL constitueixen ecotons, la qual cosa pot ser aprofitada per aplicar estratègies de remediació in - situ de bioestimulació tal com queda recollit a les publicacions Puigserver et al., (2013, 2016 b, 2020, 2021 i 2022) i Herrero et al., (2021), ii ) definir la importància de les heterogeneïtats geològiques, hidrogeològiques i biogeoquímiques de les zones hiporreiques en l'atenuació natural dels plomalls de contaminació per solvents clorats tal com queda reflectit a les publicacions Puigserver et al., (2014 i 2022) i iii) haver demostrat que l'ús combinat de tècniques de remediació in situ de tipus químic i biològic incrementa l'eficiència en la mineralització de solvents clorats i d'espècies del nitrogen alhora que minimitza l'acumulació de metabòlits més tòxics que els parentals tal com queda reflectit a les publicacions Puigserver et al., (2011, 2016 i 2022 a) i Herrero et al., (2019).
Finalment, destacar l'impacte social de la recerca duta a terme ja que molts dels protocols desenvolupats per la investigadora han estat incorporats per l'ACA en les guies d'actuació de l'administració (ACA, 2017).